La creació d’un Espai Europeu d’Ensenyament Superior respon, lluny del que en primera instància ens podria semblar, a uns criteris purament neoliberals, però... ...per què parlem de PRIVATITZACIÓ? L’educació és ara un mercat suculent per l’empresa. El mercat de l’educació mou ara per ara prop de dos bilions de dòlars (segons l’ODG), xifra prou interessant perquè l’empresa privada hi vulgui accedir. D’altra banda el nou Pla de Bolonya vol aplicar les reformes universitàries a “cost zero”...senyor rector, ens pot explicar d’on sortiran els diners per cobrir el dèficit pressupostari que existeix a la UB sense que perilli el seu caràcter de servei públic?
....L’EDUCACIÓ cada cop més AL SERVEI de les necessitats DEL MERCAT i NO de les DE LA SOCIETAT! Cada cop veiem que la lògica empresarial s’apodera més de l’espai universitari, paraules com rentabilitat, qualitat o competitivitat són ara molt emprades en la elaboració dels continguts de les nostres assignatures en detriment d’altres com el coneixement i l’esperit crític. D’altre banda l’orientació generalista dels graus ( explícit al Reial Decret) s’acomoda a una necessitat del mercat laboral de flexibilitat i empleabilitat dels i les futures treballadores.
IMPOSSIBILITAT de compaginar FEINA I ESTUDIS. Els crèdits ECTS demanden d’una dedicació, per part del i la estudiant, a temps complert (si fem els càlculs...unes 46 hores setmanals) Això impossibilita totalment treballar i estudiar a l’hora però llavors, com ens pagarem els nostres estudis? La solució que dona l’estat és un sistema de beques-crèdit que ens portarà a estar totalment endeutats un cop acabats els estudis i a acceptar qualsevol treball abocant-nos així a la més absoluta precarietat laboral...immobiliàries i inflació faran la resta!
AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA? La introducció d’agències de “qualitat” (ANECA i ACQU) regulen i controlen els continguts dels Graus per tal que aquests s’ajustin a les directrius europees.
AVALUACIÓ CONTINUA O AVALUACIÓ CONTINUADA? L’avaluació continua, que en un principi podria respondre al paper del o la mestre com a acompanyant de l’educació del o la estudiant, es tradueix, a l’hora de la veritat, en una hiperactivitat de treballs fraccionats que ens porten a estar ocupats tota l’estona i que no ens dona temps per a la reflexió, lloc on realment es pot desenvolupar el coneixement i l’anàlisi. Això no és, ni molt menys, gratuït, ja que ens “domestica” a l’hora de rebre ordres i ens aboca a no qüestionar-les, cosa que es reproduirà en la inserció al món laboral. De la mateixa manera tots i totes sabem que aquests treballs no ens ajuden a ampliar el nostre coneixement sinó que, en la majoria de casos, aquests acaben sent “fets a corre cuita” i amb l’única intenció de ser aprovats.
Sabies que l’estat espanyol només destina el 4% del PIB a l’educació mentre que a la resta d’Europa la mitjana és del 5,6%?
Sabies que s’elimina la segona convocatòria i que, per tant, no tindrem dret a Setembre?
Sabies que la Comunitat Econòmica Europea no té competències en educació i que per tant no cal que adoptem l’EEES?
L’EDUCACIÓ ÉS COSA DE TOTS I TOTES, INFORMA’T I PARTICIPA EN LES MOBILITZACIONS!
(extret de: assembleamundet.blogspot.com)
A més...
